Està subnormal aquest país amb aquest assumpte? SÍ.
dilluns 30 d’abril de 2012
Breu apunt iconoclasta
dimarts 24 d’abril de 2012
CiU: un càncer
Mirin i escoltin això:
Ara una de dos: o estan vostès recargolant-se pel terra de riure, o estan vostès treient escuma per la boca i plorant mentre maleixen aquest país.
El govern dels millors (dels millors fills de la gran puta) diuen, textualment, que els joves hauríem de marxar del país a servir cafè a veure si així ens espavilem. I que siguem emprenedors enlloc de queixar-nos i indignar-nos (perquè es veu que un cop tens feina o emprens un negoci el cabreig i la indignació se't passen de cop, no?).
Mirin, servidora pertany a aquest grup de la població que aquest parell de merdes acaben d'insultar: els joves. I servidora és emprenedora (paga autònoms, bàsicament per cotitzar, de manera que de calers n'acaba treient pocs a fi de mes, si és que en treu). Servidora no té cotxe, ni mòbil d'última generació amb apps, ni gaires capricis (i els que té són de baix pressupost perquè no hi ha més remei). Però ep! Cap problema, no em queixo pas d'això, sóc de fàcil conformar i tinc l'esperança i, per què no, la convicció de que prosperaré en menor o major mesura, de manera que podré millorar el meu nivell de vida i tota la pesca i blablabla. Com la majoria de joves d'aquest puto planeta, oi?
Però ai! Llesca... Llesca dels collons, això seria normal i meravellós si visquessis en un país normal governat per gent mitjanament normal.
Jo em pregunto: què vol aquesta gent? Què collons vol? Perquè si el que volen és una guerra civil i que la població els hi acabi tallant els ous, van pel bon camí.
La sanitat pública a la merda, l'educació pública a la merda, la sobirania de Catalunya a la merda, ni l'ensumarem a aquest pas... I doncs? Se'ns han piaxt a la cara i, com han vist, ho continuen fent, de manera descarada i insultant. Com una societat pot respectar als càrrecs públics quan ens topem amb coses com aquesta? Senzillament no es pot. Jo dic que ni es poden ni s'han respectar en aquestes circumstàncies. I a prendre pel cul amb el seny i la mare que ens va parir, collons!
Això, segons la meva humil i irritada opinió, s'ha de tallar, s'ha d'arrencar de socarrel. Per una simple raó: perquè és INADMISIBLE. I no cal donar-li més voltes.
Així que diguem-ho, alt i clar, sense més dilació, sense allargar més el text, diguem-ho i follem-nos el puto seny!:
Dit això, si algú no hi està d'acord que el follin amb totes les joguines sexuals de Duran i Lleida a la vegada.
Si hi esteu d'acord us animo a dir-ho, senta molt bé i ho trobo necessari. Pel carrer, a casa, amb els amics, a la feina, mentre folleu, al súper... qualsevol lloc i qualsevol hora són bons per dir CONVERGÈNCIA I UNIÓ, FILLSDEPUTA, SOU UN CÀNCER.
Fem-nos samarretes amb aquest concepte i duguem-les. Deixem un moment de banda les consignes independentistes o les frases enginyoses. Anem a sac.
P.D.: Ara mateix, mentre escric això, està jugant el Barça. Me la pela el Barça. Me la pela Guardiola, me la pela Messi, me la pelen els culés, me la pela que perdessin l'altre dia contra el Madrid. ME LA PELA. És més, desitjaria que el futbol desaparegués del món, o almenys del país, en aquest precís instant i que això provoqués suïcidis massius.
Ara una de dos: o estan vostès recargolant-se pel terra de riure, o estan vostès treient escuma per la boca i plorant mentre maleixen aquest país.
El govern dels millors (dels millors fills de la gran puta) diuen, textualment, que els joves hauríem de marxar del país a servir cafè a veure si així ens espavilem. I que siguem emprenedors enlloc de queixar-nos i indignar-nos (perquè es veu que un cop tens feina o emprens un negoci el cabreig i la indignació se't passen de cop, no?).
Mirin, servidora pertany a aquest grup de la població que aquest parell de merdes acaben d'insultar: els joves. I servidora és emprenedora (paga autònoms, bàsicament per cotitzar, de manera que de calers n'acaba treient pocs a fi de mes, si és que en treu). Servidora no té cotxe, ni mòbil d'última generació amb apps, ni gaires capricis (i els que té són de baix pressupost perquè no hi ha més remei). Però ep! Cap problema, no em queixo pas d'això, sóc de fàcil conformar i tinc l'esperança i, per què no, la convicció de que prosperaré en menor o major mesura, de manera que podré millorar el meu nivell de vida i tota la pesca i blablabla. Com la majoria de joves d'aquest puto planeta, oi?
Però ai! Llesca... Llesca dels collons, això seria normal i meravellós si visquessis en un país normal governat per gent mitjanament normal.
 | ||
| Déu del cel! El meu detector de maricons i fills de la gran puta acaba d'explotar! |
La sanitat pública a la merda, l'educació pública a la merda, la sobirania de Catalunya a la merda, ni l'ensumarem a aquest pas... I doncs? Se'ns han piaxt a la cara i, com han vist, ho continuen fent, de manera descarada i insultant. Com una societat pot respectar als càrrecs públics quan ens topem amb coses com aquesta? Senzillament no es pot. Jo dic que ni es poden ni s'han respectar en aquestes circumstàncies. I a prendre pel cul amb el seny i la mare que ens va parir, collons!
Això, segons la meva humil i irritada opinió, s'ha de tallar, s'ha d'arrencar de socarrel. Per una simple raó: perquè és INADMISIBLE. I no cal donar-li més voltes.
Així que diguem-ho, alt i clar, sense més dilació, sense allargar més el text, diguem-ho i follem-nos el puto seny!:
CONVERGÈNCIA I UNIÓ, FILLS DE LA GRAN PUTA, INÚTILS, VENUTS, MARICONS, CAGACALCES, TRAÏDORS,
SOU UN CÀNCER PER CATALUNYA!
QUE US FOLLIN! ANEU A MAMAR-LI LES POLLES ALS DEL PP TANT COM VOLGUEU, PERÒ A MADRID! MARXEU!
REPETEIXO, SOU UN CÀNCER.
Dit això, si algú no hi està d'acord que el follin amb totes les joguines sexuals de Duran i Lleida a la vegada.
Si hi esteu d'acord us animo a dir-ho, senta molt bé i ho trobo necessari. Pel carrer, a casa, amb els amics, a la feina, mentre folleu, al súper... qualsevol lloc i qualsevol hora són bons per dir CONVERGÈNCIA I UNIÓ, FILLSDEPUTA, SOU UN CÀNCER.
Fem-nos samarretes amb aquest concepte i duguem-les. Deixem un moment de banda les consignes independentistes o les frases enginyoses. Anem a sac.
 |
| La bateria li proporciona poders sexuals. |
dijous 12 d’abril de 2012
Em cago en Crist
I'm back, fillsdeputa.
Ja em dispensaràn l'absència, però bé, no tenia putes ganes d'escriure res, així resumint. Suposo que hauran passat la setmana santa arrossegant-se per les seves ciutats o pobles, o, si són encara menys afortunats, per algun càmping.
Jo no m'he mogut pràcticament de la honorable vila de Mataró, llar de mongòlics i subnormals; com totes les localitats d'aquest país.
I és en aquestes dates quan aquesta subnormalitat es fa especialment present. Una subnormalitat que a mi em fa venir esgarrifances des del cap fins al cul. Per què? Per les PROCESSONS. Tranquils que no em posaré a diseccionar aquesta esfereïdora tradició, obsoleta i absurda.
Només vinc a informar, per si no ho sabien, que a Mataró va desfilar la Legió en una de les processons. Sí, han llegit bé. Bé, de fet eren exlegionaris. Sense cabra.
Jo ni me n'havia assabentat, m'ho van haver de dir foranis, i immediatament vaig sortir al balcó per veure si seguíem a l'any 2012. Cagumlaputa, que no s'ho creuen?
Doncs bé, la merda aquesta, segons diu la Comissió de Setmana Santa de la ciutat, no estava dins del programa i ells no en tenien ni idea. Clar, com moltíssima gent ha fotut el crit al cel, ja han demanat disculpes i han dit que no es tornarà a repetir. Això podria acabar aquí, però no.
Ara a can Fatxa diuen que ens hem cagat a les calces al veure desfilar els exlegionarisamb una panxa tan gran con el cervell d'una balena blava.
Realment fot basarda, què collons. Llegir comentaris de catalans que es posen palotes al veure aquesta colla passejant i cantant allò del "soy el novio de la muerte" (que no el novio d'en Muerte) només em porta al cap imatges apocalíptiques.
Jo últimament la única solució que li veig a tot és agafar els fusells i fer neteja.
Nah... va, m'estalvio la broma del Froilán dels collons.
Viva Cristo Rey.
Ja em dispensaràn l'absència, però bé, no tenia putes ganes d'escriure res, així resumint. Suposo que hauran passat la setmana santa arrossegant-se per les seves ciutats o pobles, o, si són encara menys afortunats, per algun càmping.
Jo no m'he mogut pràcticament de la honorable vila de Mataró, llar de mongòlics i subnormals; com totes les localitats d'aquest país.
I és en aquestes dates quan aquesta subnormalitat es fa especialment present. Una subnormalitat que a mi em fa venir esgarrifances des del cap fins al cul. Per què? Per les PROCESSONS. Tranquils que no em posaré a diseccionar aquesta esfereïdora tradició, obsoleta i absurda.
 | ||
| Ni una tia bona en tot el grup. |
Jo ni me n'havia assabentat, m'ho van haver de dir foranis, i immediatament vaig sortir al balcó per veure si seguíem a l'any 2012. Cagumlaputa, que no s'ho creuen?
Doncs bé, la merda aquesta, segons diu la Comissió de Setmana Santa de la ciutat, no estava dins del programa i ells no en tenien ni idea. Clar, com moltíssima gent ha fotut el crit al cel, ja han demanat disculpes i han dit que no es tornarà a repetir. Això podria acabar aquí, però no.
Ara a can Fatxa diuen que ens hem cagat a les calces al veure desfilar els exlegionaris
Realment fot basarda, què collons. Llegir comentaris de catalans que es posen palotes al veure aquesta colla passejant i cantant allò del "soy el novio de la muerte" (que no el novio d'en Muerte) només em porta al cap imatges apocalíptiques.
Jo últimament la única solució que li veig a tot és agafar els fusells i fer neteja.
Nah... va, m'estalvio la broma del Froilán dels collons.
Viva Cristo Rey.
diumenge 12 de febrer de 2012
dimarts 7 de febrer de 2012
Llum i guia (I)
Benvolguts amics, fa temps que no actualitzo això; és vergonyós. Hi ha hagut diverses raons, però la principal és que el doctor Muerte i servidora ens van enredar amb uns experiments de clonació. Jo no és que en sàpiga d'aquestes coses, però vaig servir de conillet d'índies i vam fabricar una Llesca 2.
Però el problema no van ser els experiments. Resulta que la Llesca clon la va dinyar, atropellada per un camió conduït per una dona encara sense identificar.
No som res.
Com ja s'imaginaran, tot aquest assumpte m'ha robat molt de temps i clar, el bloc se n'ha ressentit una mica. Però aquí tornem a ser, i a més avui em disposo a encetar una sèrie d'entrades dedicades a uns quants personatges de sobra coneguts, però que mereixen un reconeixement, ja que aquests cabrons i fillsdeputa són o haurien de ser font d'inspiració, llum i guia de l'univers odiTós.
Comencem doncs la primera entrega. Avui tenim a...
No, no és que Mourinho em desperti odi cap la seva persona, tot el contrari. El futbol en sí me la pela bastant; vull dir, no sé ni m'importa si és bon entrenador o si li agrada tocar la cigala als seus jugadors abans d'un partit perquè així rendeixen més. Però aquest personatge que en un principi em semblava detestable, ara em resulta gratament inspirador.
Hi ha res més noble que ser un antipàtic de merda i a sobre exagerar-ho? Perquè aquí, amics, estem abduïts per sant Guardiola, que és un cavaller, un home educat, respectuós, amant de la seva pàtria, humil, amant de tots els cadells de totes i cadascuna de les espècies del planeta...
A la merda! S'imaginen que Mourinho fos com Guardiola, és a dir, que tinguéssim dos Peps a la lliga eJpanyola? Com serien les seves declaracions a les rodes de premsa?
- En Pep ho ha fet molt bé.
- No, tu ho has fet millor, Mou.
- No no, vosaltres heu jugat amb més classe.
- De cap manera, la vostra elegància fa que els meus jugadors semblin tifa d'elefant mascle.
- Si us plau, en tot cas nosaltres semblem vòmit d'hipopòtam blanc al costat del vostre savoir faire.
Això portaria una onada de morts per úlcera d'estòmac com mai s'ha vist. I tal i com estan les coses, no ens podem permetre més morts de gent amb criteri.
El filldeputa del Mourinho ja està bé com està: cagant-se en tots els àrbitres, tingui raó o no, perquè per això et posen un micro al davant, per rajar; fotent el dit a l'ull del personal (i després ni disculpes ni polles); queixant-se i fent-se la víctima amb tot el morro del món (si cuela cuela, y sino me la pela); esperant a l'àrbitre després del partit a l'aparcament (i recolzat al cotxe del propi àrbitre)...
Volguts lectors de merda, ser un cabró no és fàcil. Sí, es neix amb unes aptituds, un talent, una predisposició... però això s'ha de desenvolupar, s'ha de ser constant, s'ha de tenir la cara tan dura com el cervell de CarmeN Chacón (el qual està petrificat, per si en tenen algún dubte).
Dit tot això, si volen estampetes de l'individu en qüestió passin per cal Gerent, que en va fer unes de ben maques.
Però el problema no van ser els experiments. Resulta que la Llesca clon la va dinyar, atropellada per un camió conduït per una dona encara sense identificar.
No som res.
Com ja s'imaginaran, tot aquest assumpte m'ha robat molt de temps i clar, el bloc se n'ha ressentit una mica. Però aquí tornem a ser, i a més avui em disposo a encetar una sèrie d'entrades dedicades a uns quants personatges de sobra coneguts, però que mereixen un reconeixement, ja que aquests cabrons i fillsdeputa són o haurien de ser font d'inspiració, llum i guia de l'univers odiTós.
Comencem doncs la primera entrega. Avui tenim a...
José Mourinho
No, no és que Mourinho em desperti odi cap la seva persona, tot el contrari. El futbol en sí me la pela bastant; vull dir, no sé ni m'importa si és bon entrenador o si li agrada tocar la cigala als seus jugadors abans d'un partit perquè així rendeixen més. Però aquest personatge que en un principi em semblava detestable, ara em resulta gratament inspirador.
Hi ha res més noble que ser un antipàtic de merda i a sobre exagerar-ho? Perquè aquí, amics, estem abduïts per sant Guardiola, que és un cavaller, un home educat, respectuós, amant de la seva pàtria, humil, amant de tots els cadells de totes i cadascuna de les espècies del planeta...
A la merda! S'imaginen que Mourinho fos com Guardiola, és a dir, que tinguéssim dos Peps a la lliga eJpanyola? Com serien les seves declaracions a les rodes de premsa?
- En Pep ho ha fet molt bé.
- No, tu ho has fet millor, Mou.
- No no, vosaltres heu jugat amb més classe.
- De cap manera, la vostra elegància fa que els meus jugadors semblin tifa d'elefant mascle.
- Si us plau, en tot cas nosaltres semblem vòmit d'hipopòtam blanc al costat del vostre savoir faire.
Això portaria una onada de morts per úlcera d'estòmac com mai s'ha vist. I tal i com estan les coses, no ens podem permetre més morts de gent amb criteri.
El filldeputa del Mourinho ja està bé com està: cagant-se en tots els àrbitres, tingui raó o no, perquè per això et posen un micro al davant, per rajar; fotent el dit a l'ull del personal (i després ni disculpes ni polles); queixant-se i fent-se la víctima amb tot el morro del món (si cuela cuela, y sino me la pela); esperant a l'àrbitre després del partit a l'aparcament (i recolzat al cotxe del propi àrbitre)...
Al més pur estil camorrista, Mourinho descansa el cul al cotxe
de l'àrbitre. La resta són mariconades.
No ho troben sublim?
Volguts lectors de merda, ser un cabró no és fàcil. Sí, es neix amb unes aptituds, un talent, una predisposició... però això s'ha de desenvolupar, s'ha de ser constant, s'ha de tenir la cara tan dura com el cervell de CarmeN Chacón (el qual està petrificat, per si en tenen algún dubte).
Dit tot això, si volen estampetes de l'individu en qüestió passin per cal Gerent, que en va fer unes de ben maques.
dissabte 24 de desembre de 2011
Els regals imprescindibles!
Amics, anteriorment ja vaig fer algunes suggerències de productes altament recomanables, com ara el famós pajilleitor o el corset xinès que et pujava les mamelles.
Tenint en compte les dates en que estem, he pensat que seria bo fer una útil i acurada selecció amb els millors productes per regalar a aquells a qui estimem: marit, dona, fills, amants, la secretària que us menja el melindro, la iaia...Va una mica just, perquè tot just demà és Nadal, però encara arribem per Reis.
Així doncs, vet aquí la magnífica selecció d'aparells, estris i putesmerdes que na Llesca ha fet per tots vostès, petits fillsdeputa:
Tenint en compte les dates en que estem, he pensat que seria bo fer una útil i acurada selecció amb els millors productes per regalar a aquells a qui estimem: marit, dona, fills, amants, la secretària que us menja el melindro, la iaia...Va una mica just, perquè tot just demà és Nadal, però encara arribem per Reis.
Així doncs, vet aquí la magnífica selecció d'aparells, estris i putesmerdes que na Llesca ha fet per tots vostès, petits fillsdeputa:
Cansats d'anar al lavabo i avorrir-vos mirant el facebook i altres subnormalitats pel mòbil?
No patiu, per fi arriba l'iPoop!
I si no voleu mariconades tecnològiques, feu punteria per partida doble: a la tassa i al green!
Cansats d'intentar suïcidar-vos i no aconseguir-ho perquè sou uns ineptes? Tenim la solució!
El puto coixí ofegador que a més t'immovilitza els braços per tal de no poder alliberar-te!
Benvolgut lector, cansat de semblar imbècil anat per casa amb el vernús? No t'esveris, encara pots semblar rematadament imbècil amb
el sac de dormir amb potes!
Estimats sociòpates, farts de la tensió que teniu al cap després d'un llarg dia fent-lo servir per... per res? Vet aquí
la puta merda aquesta que fa massatges al tarro!
Tot i el massatge al cap no aconseguiu relaxar-vos i eliminar l'estrés?
Doncs toca't els ous!
Esteu absolutament farts de no trobar mai els comandaments a distància de tots els aparells innecessaris que teniu a casa?
Poseu-vos-els al subjectador de comandaments! És còmode, pràctic i amb sort us taparà la cara!
A l'estiu, quan mengeu un gelat, se us fa dur haver-lo de girar per tal de llepar-lo per totes bandes?
Necessiteu el cucurutxo motoritzat! Perfecte per mongòlics amb ganes de llençar diners!
(mira com llepa la molt porca)
Quina gran molèstia resulta tenir una mascota i haver-la de tocar per donar-li afecte...
Cap problema amb el toca-mascotes automàtic!
Esteu angoixats perquè no podeu fer més de dues coses improductives alhora. Solucionat!
L'iArm us permetrà subjectar qualsevol objecte mentre us feu una palla a dues mans!
I si el que us porta de cap són les aparences, sens dubte necessiteu aquests dos invents de l'avern!
La Beer-Beard! Oculta el teu problema d'alcoholisme sense que ningú se n'adoni!
I les Patilles Cowboy! No ets un elegant vaquer si no en duus!
Diuen que són amants de la natura? Que els hi agradaria veure ben de prop com xuclen nèctar els colibrís?
Primer de tot, aneu a Amèrica, retardats! I segon, porteu la màscara-abeurador!
I ara, els productes especialment dissenyats per a tu, dona!
El Separa-Pits! Fes la migdiada sense que les teves mamelles es freguin entre sí!
(i un cop despertis, potser et serveix per fotre-te'l per baix!)
El perfeccionador de somriures! Aprén a somriure com una veritable dama, tros de meuca!
Estàs farta de que et diguin que ets una puta per la teva manera de vestir?
Aconsegueix que tinguin encara més raó amb el Pantaló-Tanga!
I per acabar, la solució definitiva a un gran problema que porta de cap a totes les fèmines des de temps immemorials: que se't marqui la ratlla de la figa.
Amaga el plec de la teva cloïssa amb la coquilla femenina! Just for ladies!
No em diran que no és una selecció completa i sublim? Adéu a la falta d'idees a l'hora de regalar! Hola als objectes infernals que, tot just els compres, fan que et baixi el coeficient intel·lectual dràsticament!
Passin bones festes, desgraciats!
dissabte 17 de desembre de 2011
Em dones força...fàstic
Suposo que a hores d'ara, la majoria de vostès han patit la desgràcia de veure això:
Només dos breus apunts sobre aquest assumpte:
1. El Dalma porta una de les camises més lletges que he vist des de fa temps. Hagués estat millor que l'haguessin vestit d'escolanet.
2.
De fet tinc una altra observació. Aquesta barreja de Sergio Dalma + Escolanets + gaita irlandesa, a qui collons se li va acudir?
En fi, no seria jo si no els torturés amb una altra versió del tema, tocada pels que la varen composar i cantada per un paio que si no és marica, la cançó li ho fa semblar:
Siguin valents i mirin els videos fins el final, a mode de preparació o entrenament per a les ja imminents festes.
Només dos breus apunts sobre aquest assumpte:
1. El Dalma porta una de les camises més lletges que he vist des de fa temps. Hagués estat millor que l'haguessin vestit d'escolanet.
2.
De fet tinc una altra observació. Aquesta barreja de Sergio Dalma + Escolanets + gaita irlandesa, a qui collons se li va acudir?
En fi, no seria jo si no els torturés amb una altra versió del tema, tocada pels que la varen composar i cantada per un paio que si no és marica, la cançó li ho fa semblar:
Siguin valents i mirin els videos fins el final, a mode de preparació o entrenament per a les ja imminents festes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
